AUTISME

L'autisme és el tema que ens ha tocat per a fer el nostre treball i per això, i per una experiència que vaig viure l'altre dia a les pràctiques, crec que es interessant comentar el que va passar.

Quan  aig començar les pràctiques vaig publicar com eren els nins que tena dins l'aula i que creia important, malgrat això vaig deixar un cas sense comentar ja que al no estar diagnosticat ni molt menys no li vaig donar gaire importància. Malgrat això al començar les pràctiques, dins l'aula hi ha una nina. SI l'observes veus a una nina molt tímida, no parla amb nigú a nos ser que tu comensis la conversació, i les respostes són  molt limitades: no, si i poc més. És una nina molt meticulosa, no es distreu mai de les seves tasques, sempre ho ha de tenir tot organitzat i si canvies els plans ja no li va bé. Pensava que era una nina amb una gran sobreprotecció per part de la mare. a més en els patis no juga amb nigú, simplement se'n va a la terra i juga amb la terra  tota sola. Per berenar sempre duu galletes, malgrat toqui fruita ella duu galletes ja que diu que no li agrada la fruita.

L'altre matí, al entrar a l'aula vaig veure la tutora rellenant uns papers i hem va comentar que l'orientadoria li ha dit que s'estudiarà la possibilitat de que aquesta nina presenti autisme. Si la veus tal vegada només pot pareixer una nina sobreprotegida i poc sociable, però hi ha algunes característiques que si que pots pensar que el presenti.

M'ha resultat curiosa aquesta situació i a més, com estic ara aficada amb el tema he pensat que podria ser intersenat comentar-ho. Esper sabre més coses per a poder seguir explicant l'evolució del cas.

EL CONVIDAT A SOPAR

A classe hem parlat de la inclusió i ho hem fet partint d'una paràbola que ens ha fet pensar. Aquesta paràbola diu així:

La professora de pedagogia va dir als seus deixebles: «El mestre d’una escola es pot comparar a un prohom molt respectat que sabia cuinar molt bé i que va preparar un sopar per a una colla d’amics.» En veure la cara d’estranyats dels seus deixebles, la professora va continuar explicant: «Un prohom d’una ciutat es va trobar amb un vell conegut, a qui no veia des de feia molt de temps. L’endemà passat el prohom feia un sopar amb una colla d’amics i amigues que també el coneixien i no n’havien sabut res des de feia molts anys, i el va convidar a sopar. El prohom era un bon cuiner, i va preparar un sopar esplèndid: entrants variats, guisats de tota mena i un pastís amb confitures de fruita. Tot això acompanyat de vins de Binissalem. El mateix dia del sopar, tot d’una li va venir al cap que el vell amic, no recordava ben bé per què, havia de vigilar molt amb el menjar i que segurament res del que havia preparat amb tanta cura no li aniria bé. De seguida va telefonar-li (per sort, s’havien intercanviat els telèfons per si sortia algun problema) i li va explicar el que passava i li va dir que ho sentia molt, que més valia que no hi anés i que ja l’avisaria quan fessin un altre sopar. Un altre prohom de la mateixa ciutat es va trobar amb el mateix cas. També havia preparat un sopar esplèndid amb els seus amics i va convidar-hi un vell conegut de tots amb qui es va trobar per casualitat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar, un altre dels convidats va fer notar al prohom, per si no se’n recordava, que el vell amic no podia menjar de tot. El prohom, que ho havia oblidat, va córrer a telefonar al vell amic per saber si encara tenia aquell problema i per dir-li que, de tota manera, no s’hi amoïnés, que hi anés igualment, que ja li prepararia un plat de verdura i un peix a la planxa. Curiosament, un tercer prohom de la mateixa ciutat, també molt respectat, es va trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament tot a punt, es va recordar que el que havia convidat a última hora (un vell conegut seu i d’uns amics amb els quals havia quedat per sopar aquell mateix vespre) havia de seguir una dieta molt estricta. Aleshores va canviar el menú a corre-cuita: va seleccionar els entrants que també podia menjar el vell amic, va guardar els guisats al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon plat, també esplèndid, però que en podia menjar tothom, i va retocar el pastís, col·locant-hi fruita natural, en lloc de confitada. Arribada l’hora de sopar, van menjar plegats dels mateixos plats que l’amfitrió els va oferir.»

Aquí podem veure com hi ha diferents maneres de tratar a aquelles persones que tenen alguna necessitat especial, en aquest en parlen de persones amb dietes especials, però això es totalment comparable a l'escola. Podem parlar de exclusió, en el primer cas, ja que l'home es sent exclòs per no poder anar a sopar, això mateix sent un nin que ha de sortir de classe per a poder rebre el suport. En el segon cas, podem veure com hi ha una integració però que no arriba a la inclusió ja que l'home si que podia menjar amb els altres però malgrat això es sentia diferent. El mateix pasa quan el suport es rep dins l'aula però aquest es rep apartat del grup, quan no es pot fer el mateix que fa tot el grup. En el darrer cas si que podem parlar d'inclusió ja que l'home si que pot sopar amb als altres i, a més, menja el mateix que els altres i per tant es sent totalment igual que els altres, no es sent diferent,

Com he dit en alguna publicació anterior, pens que el millor per a tots els alumnes amb NESE és el darrer cas, ja que és l'única forma de que el nin no es senti diferent a la resta. Pens que es un treball molt complex el que han de fer les escoles per a arribar a aquest model totalment inclusiu ja que hi ha encara una gran creença de què tenir els alumnes amb necessitats apartats dels demés és millor tant per a ells com per als seus companys de classe. Crec que es podrà arribar a aconseguir però molt poc a poc. 

ELS ALUMNES DE LA MEVA CLASSE

La meva segona setmana en pràctiques ha anat molt bé, m'agrada moltíssim i ja he agafat el ritme que  me faltava els primers dies. En una hora lliure que vaig passar xerrant amb la tutora hem va contar un poc de cada nin, la seva situació familiar, el seu nivell i el seu progrès i si tenien dificultats o no. A més també hem va parlar d'alguns nins que necessiten suport o que són alumnes amb NESE. Els casos que crec que són més importants i que vull comentar en aquesta publicació són:

1. El cas d'aquest nin és peculiar ja que es sospita que tengu TDAH. Per això l'EOEP el va derivar a Son Espases per a realitzar la primera prova i així poder saber si el nin presenta TDAH. Però la seva família no vol fer res al respecte i no el va dur a fer les proves. Jo amb només dues setamanes he pogut veure que és un nin molt nervió que li costa molt atendre i que la majoria de vegades no escolta quan xerren. Però en l'àmbit dels coneixements que es donen a classe, quan s'hi posa és un nin que no li costa aprendre els nous conceptes, el que li costa es prestar atenció. 
2. El segon cas és un nin que si que se li ha diagnosticat TDAH i que està medicat. Aquest any també s'ha decidit que li realitzaran les proves de dislèxia a final de curs ja que li costa molt tot el tema de l'escriptura i de la lectura. A més, la tutora m'ha comentat que aquest nin rep una adaptació individualitzada dins la classe per part serva però que el suport que rep per part de la PT es duu a terme fora de l'aula. 
3. El darrer cas que vull comentar és el d'un nin repetidor que com m'ha comentat la tutora està dins botlleta. ës un nin que quan li parles t'escolta però que moltes vegades la seva resposta no te res a veure amb el que li demanes. A més té un gran problema amb la caligrafia, és a dir, té molt mala lletra. Això fa que no s'entengui el que fa, els continguts poden estar bé, però no es poden entendre. El que estam intentant és que passi de la lletra lligada a la lletra d'imprenta però no resulta feina fàcil ja que quan li estàs damunt si que respon bé però a l'hora de fer feina sol no. Aquest alumne també semre rep el suport fora de l'aula.

Aquests crec que són els casos més rellevants ja que la resta d'alumnes poden presentar alguns problemes però no tenen a veure amb les NESE.  Com ja vaig comentar en alguna entrada anterior pens que el fer suport fora de l'aula no és bo pel nin i que s'hauria de canviar el mètode i que la PT entrés dins l'aula, així el nin no es sentiría tan discriminat. 

INFÀNCIA

A la darrera classe varem parlar del concepte d'infància i varem intentar cercar a través de dues lectures quin era aquest concepte. Això no fou fàcil ja que és un concepte molt ampli. La definició que va proposar el nsotre grup és: La infància és un moment de la vida en què s'aprenen els valors, s'aprèn a ser competent i on s'adquireixen una sèrie de drets que deixen petjada i que, per tant, haurien de perdurar a la vida adulta.

En aquest vídeo podem veure alguns drets que tenen els infants i que són importantíssims per al seu futur i que l'ajudaran a crèixer com a persona. Podem veure com s'expliquen d'una forma molt animada drets com el de la família, el de l'educació o el de l'autoexpresió. 

Segons la meva opinió, pens que hi ha molts de nins que no tenen aquests drets, i no només dels païssos poc desenvolupats sinó que també hi ha molts d'infants en la nostra societat, una societat teòricament molt avançada i inclusiva, que no tenen tots aquests drets i que per tant, pens que la seva infància no pot ser plena i que en un futur com a adults podran tenir problemes degut a la manca de drets que presenten en la seva infància. Per això crec que s'hauria de millorar alguna cosa d'aquesta societat, però, alhora pens que aquest millora és impossible ja que mai, aquesta societat discriminatoria en la que vivim, deixarà que tots els nins tenguin una infància rica en tots els drets que haurien de tenir.