EL CONVIDAT A SOPAR

A classe hem parlat de la inclusió i ho hem fet partint d'una paràbola que ens ha fet pensar. Aquesta paràbola diu així:

La professora de pedagogia va dir als seus deixebles: «El mestre d’una escola es pot comparar a un prohom molt respectat que sabia cuinar molt bé i que va preparar un sopar per a una colla d’amics.» En veure la cara d’estranyats dels seus deixebles, la professora va continuar explicant: «Un prohom d’una ciutat es va trobar amb un vell conegut, a qui no veia des de feia molt de temps. L’endemà passat el prohom feia un sopar amb una colla d’amics i amigues que també el coneixien i no n’havien sabut res des de feia molts anys, i el va convidar a sopar. El prohom era un bon cuiner, i va preparar un sopar esplèndid: entrants variats, guisats de tota mena i un pastís amb confitures de fruita. Tot això acompanyat de vins de Binissalem. El mateix dia del sopar, tot d’una li va venir al cap que el vell amic, no recordava ben bé per què, havia de vigilar molt amb el menjar i que segurament res del que havia preparat amb tanta cura no li aniria bé. De seguida va telefonar-li (per sort, s’havien intercanviat els telèfons per si sortia algun problema) i li va explicar el que passava i li va dir que ho sentia molt, que més valia que no hi anés i que ja l’avisaria quan fessin un altre sopar. Un altre prohom de la mateixa ciutat es va trobar amb el mateix cas. També havia preparat un sopar esplèndid amb els seus amics i va convidar-hi un vell conegut de tots amb qui es va trobar per casualitat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar, un altre dels convidats va fer notar al prohom, per si no se’n recordava, que el vell amic no podia menjar de tot. El prohom, que ho havia oblidat, va córrer a telefonar al vell amic per saber si encara tenia aquell problema i per dir-li que, de tota manera, no s’hi amoïnés, que hi anés igualment, que ja li prepararia un plat de verdura i un peix a la planxa. Curiosament, un tercer prohom de la mateixa ciutat, també molt respectat, es va trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament tot a punt, es va recordar que el que havia convidat a última hora (un vell conegut seu i d’uns amics amb els quals havia quedat per sopar aquell mateix vespre) havia de seguir una dieta molt estricta. Aleshores va canviar el menú a corre-cuita: va seleccionar els entrants que també podia menjar el vell amic, va guardar els guisats al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon plat, també esplèndid, però que en podia menjar tothom, i va retocar el pastís, col·locant-hi fruita natural, en lloc de confitada. Arribada l’hora de sopar, van menjar plegats dels mateixos plats que l’amfitrió els va oferir.»

Aquí podem veure com hi ha diferents maneres de tratar a aquelles persones que tenen alguna necessitat especial, en aquest en parlen de persones amb dietes especials, però això es totalment comparable a l'escola. Podem parlar de exclusió, en el primer cas, ja que l'home es sent exclòs per no poder anar a sopar, això mateix sent un nin que ha de sortir de classe per a poder rebre el suport. En el segon cas, podem veure com hi ha una integració però que no arriba a la inclusió ja que l'home si que podia menjar amb els altres però malgrat això es sentia diferent. El mateix pasa quan el suport es rep dins l'aula però aquest es rep apartat del grup, quan no es pot fer el mateix que fa tot el grup. En el darrer cas si que podem parlar d'inclusió ja que l'home si que pot sopar amb als altres i, a més, menja el mateix que els altres i per tant es sent totalment igual que els altres, no es sent diferent,

Com he dit en alguna publicació anterior, pens que el millor per a tots els alumnes amb NESE és el darrer cas, ja que és l'única forma de que el nin no es senti diferent a la resta. Pens que es un treball molt complex el que han de fer les escoles per a arribar a aquest model totalment inclusiu ja que hi ha encara una gran creença de què tenir els alumnes amb necessitats apartats dels demés és millor tant per a ells com per als seus companys de classe. Crec que es podrà arribar a aconseguir però molt poc a poc.