martes, 31 de mayo de 2016

PER ACABAR....

En aquesta darrera entrada, ja acabada l'asignatura m'agradaria parlar una mica del que ha significat per a jo aquesta experiència, aquesta assignatura i aquestes pràctiques. 

Per començar he pogut veure en les ràctiques, cosa que pensava que no seria així el primer dia, que per sort he escollit una escola que va ben encaminada a convvertir-se amb una escola inclusiva on tots els alumnes hi tenen cabuda i que no es sentin diferents. malgrat algún suport es dongui fora de l'aula, de cada vegada més s'estan iniciant projectes perquè això no sigui així. Ja he parlat en alguna entrada com es el suport i com són els racons que realitzam. També, a poc a poc, estan eliminant els llibres de text. Aquest curs ja no hi havia llibre de socials i es treballava per centres d'interés. L'any que ve també passarà el mateix en naturals. Per tant crec que en un futur no molt llunyà es podrà convertir en un centre inclusiu.

Per altra banda m'agradaria comentar l'assignatura, que per a mi ha estat més que una simple assignatura, ha estat un model de classe que es pot aplicar perfectament dins l'aula, ple de casos pràctics, de eines que ajuden dins l'aula, a programes per a poder crear una escola més innovadora i plena de sentiment inclusiu. M'ha agradat molt, per la proximitat de les classes i per la forma de donar-les, amb totes les xarles que, pens, és amb el que realment aprens. 

No podria estar més contenta d'haver escollit aquesta assignatura. Gràcies

TRASTORN DE CONDUCTA

Aquest trastorn és uns dels que hem estudiat a classe i que els companys han presentat molt bé i de forma molt pràctica.

En aquesta entrada hem vull centrar una mica més en els aspectes teòrics d'aquest trastorn. En la següent taula podem trobar quins són els factors que poden pensar en un possible tratron de conducta depenent dels anys dels nins.




Personalment, pens que aquest tratorn és molt semblant al TDAH, respecte a com el veu la societat ja que aquesta moltes vegades no està concienciada de què hi ha nins qu poden sofrir aquests trastorns i no es que siguin dolents o maleducats i que tal vegada ho estan passant malament, tant ells com la seva família. A més, els nins que presenten aquest trastorn solen ser agresius, impulsius, amb falta de sesibilitat als sentiments dels altres, caràcter manipulador i inapropiat per l'edat. Tots aquests facotrs fan que siguin els mals vists sense saber res. Avui en dia, podem tractar-los i intentar ajudar-los perque sabem que tenen un trastron, però fa uns anys, aqusetes persones ere apartades, de l'escola sobretot ja que els donaven per perduts.


Enllaç informació: http://psicodiagnosis.es/areaclinica/trastornosdeconducta/trastornosconductainformaciongeneral/index.php

jueves, 26 de mayo de 2016

DIFICULTATS ESPECÍFIQUES D'APRENENTATGE: DEA

Uns dels temes que hem fet a clase i que els nostres companys han presentat són les dificultates específiques d'prenentatge, les DEA.  Dins aquestes dificultats en podem distinguir tres que són considerades les més comuns: la dislèxia, la disgrafia i la discalcúlia.

En aquesta entrada hem vull centrar en la disgrafia ja que a la meva classe de pràctiques hi ha un nin que preseta aquesta dificultat i crec que hi ha un tema al respecte que és interessant comentar. En el CEIP Pere Cerdà, aquest any s'ha aprovat que a partir del pròxim any ja no es farà lletra lligada sinó que des de infantil es passarà de lletra de pal o majúscula a lletra d'imprenta. La lletra lligada només és donarà en un racó de català on es practicarà aquesta. Aquest fet, m'ha explicat la PT que es deu a que hi ha molts de problemes a l'hora de lligar la lletra i de passar de lletra de pal, que no està lligada, a la lletra lligada. Per això creuen que és molt més eficaç i millor per els nins fer aquest tipus de lletra. A més també m'ha comentat que als alumnes que presenten més dificultats a l'hora de fer les grafies és molt més simple aprendre la lletra de imprenta.

Aquest alumne, que ha repetit segon, li costa molt fer la lletra lligada i la fa molt malament i no s'entén res. Aquest fet de la disgrafia ha ajudat molt a la PT per ajudar a veure que aquest canvi de lletra és necessari ja que en aquest nin es treballa molt amb ell i s'intenta que la seva lletra sigui d'imprenta. En les següents fotos podem veure com era la lletra que aquest nin feia a principi de curs o la que fa quan no hi ha algun suport amb ell. També podem veure la lletra que fa quan s'esforça i segueix els patrons que els hi donen les mestres.






domingo, 22 de mayo de 2016

DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL

La presentació que es va realitzar a classe sobre la discapacitat intel.lectual resultà molt explicativa per a poder entrendre una mica millor aquesta discapacitat. Cercant un poc per la xarxa sobre aquesta discapacitat he trobat una pàgina on ens explica quines són les xifres de la discapacitat intel.lectual.
El que en diu aquesta pàgina és:

Según los datos recogidos por las Comunidades Autónomas, a finales de 2013 había en España un total de 234.915 personas con una discapacidad intelectual reconocida (con grado igual o superior al 33%). Esto supone un 9,16% del total de personas con discapacidad reconocida en España.
De todas estas personas con discapacidad intelectual, 134.127 son hombres (57%) y 100.788 mujeres (43%)
Por tramos de edad, estas personas se distribuyen de la siguiente manera:
  • De 0 a 17 años – 38.680 (16,5%)
  • Entre 18 y 34 años – 68.492 (29%)
  • Entre 35 y 64 años – 108.696 (46%)
  • Entre 65 y 79 años – 15.234 (6,5%)
  • Mayores de 80 años – 3.813 (1,6%)

Amb aquestes dades podem veure que hi ha moltes persones que presenten aquesta discapacitat en major o menor proporció. sabem que es un dificultat, com la majoria d'elles, que no s'arribarà a curar mai, però que si gràcies a l'ajuda de tots el que envolten el nin poden aconseguir superar-se a ell amtix i a dur una vida normal. Crec que abans, fa un parell d'anys que els nins que presentaven una discapacitat intel.lectual eren considerats inutils per a l'escola, i no els hi donaven importància. Avui en dia, es comença a veure que no es pot apartar a aquests nins, sinó que és molt necessari un major suport, una major ajuda, fer-los sentir importants i això només es podrà aconseguir gràcies a una escola inclusiva.



lunes, 16 de mayo de 2016

ALTES CAPACITATS


A classe hem parlat i he pogut veure breument les altes capacitats i que podem definir de la següent manera:

S'entén per Alta Capacitat Intel·lectual el conjunt dels fenòmens cognoscitius, emocionals i motivacionals que requereixen una elevada potencialitat intel·lectual inicial multidimensionalment configurada en diferents aptituds que ha de cristal·litzar al llarg del desenvolupament cap a l’excel·lència com a manifestació en la vada adulta, i en el funcionament cognitiu el qual es distingeix de les persones amb capacitat intel·lectual mitjana. Són funcions resultans del procés de desenvolupament a partir d’un substrat neurobiològic, les variables psicosocials incidents en ell i l’educació, que condicionen la seva manifestació mes o menys estable y òptima, no garantida per la seva configuració neurobiològic.

Els alumnes que presenten un diagnòstic d'altes capacitats normalment són molt inquiets i no aturen, per aquest motiu, he pogut llegir que moltes vegades es pot arribar a confondre el TDAH amb les altes capacitats. Per això crec que avui en dia això ja no pasa però fa alguns anys molts d'alumnes segur que varen fracassar a l'escola perquè els donaven per perduts i no varen veure totes les possibilitats que tenien. Quests alumnes han d'estar molt estimulats i han de tenir una feina adaptada a les seves capacitats per poder progresar i no quedar-se estancat i així evitar molts de probelemes en la conducta. 




ALUMNES HOSPITALITZATS

En aquesta entrada hem centrare en les aules hospitalaries, però no concretament en aquestes com a espais físics. Tapoc hem vull centrar amb els alumnes, ja que crec que les meves companyes van fer una presentació espectacular del que són i com funcionen les aules y les característiques que tenien els alumnes. En aquesta entrada hem centraré en explicar un poc en que consisteix el paper del mestre que realitza el seu treball en aquestes aules.

En l'enllaç que trobam al final de l'entrada podem veure una wiki que es centra en el paper d'aquests professors, de quines són les seves funcions, com ha de ser la relació amb les families, amb el centres escolar del nin i amb els alumnes que es troben en aquesta nova situació. També para de quina podria ser una metodologia a seguir pel professor, cosa que crec que és molt variant i poc planificable, però crec que les següents pautes podrien arribar a ser útils. La metodologia que es pot seguir per treballar dins un aula hospitalaria:

  • operativa
  • normalitzadora
  • personalitzada
  • globalitzadora
  • flexible
  • participativa
  • activa
  • lúdica, la més important. 

Crec que treballar dins un hospital, és molt més que ensenyar coses, es poder ajudar als nins que per raons molt diverses estan allà a passar una bona estona, per distreurer's,... Crec que és un lloc de feina molt bonic, per tot el que pots arribar a ajudar però ta,bé pens que és el lloc més complicat perquè si que tens l'alegria de què la majoria es cura però si que ho pasen malament si hi ha algún nin que no ho pot superar.


sábado, 14 de mayo de 2016

DISCAPACITAT MOTÒRICA



Vull començar aquesta entrada amb aquest vídio, i es que crec no faria falta dir res més ja que és un molt bon exemple de com un alumne amb una discapacitat motora pot treballar de forma totalment inclusiva sense tenir la necessitat d'estar apartat.

Crec que avui en dia, ja s'han obert moltes barreres per ajudar a formar una escola més inclusiva i s'ha canviat el punt de vista que es tenia dels alumnes que presentaven quests tipus de discapacitat. També crec, i com a reflexió personal, la societat sempre a vist discapacitats motors amb ulls de pena però malgrat això, crec, que considerava millor que aquest estés apartat de l'aula on hi havia els nins sense cap necesitat ni discapacitat. És una mica del que parlava del trastron de conducta o del TDAH, que eren vist com a petits demonions, les pesones en discapacitat motòrica eren vist com a persones que no tenien les mateixes oprtunitats que els altres només per no poder utilitzar alguna o algunes parts del seu cos.

jueves, 12 de mayo de 2016

DISCAPACITAT AUDITIVA

La discapacitat auditiva és una discapacitat que sofreixen molts de nins i que dificulten molt el seu poder de comunicació verbal. Aquest fet no significa que els alumnes no es puguin comunicar, ja que avui en dia, trobam moltes ajudes per a poder facilitar la vida a aquestes persones.

En aquest enllaç podem veure com hi ha diferents formes d'afrontar aquesta discapacitat amb l'ajuda de la tecnologia. un dels més coneguts és l'audifon, però també existeixen altres sistemes de comunicació alternatius que poden ajudar a aquelles persones amb una pèrdua casi total de l'audició. Aquests són els sistemes augmentatius y alternatius de comunicació, que també han avançat molt amb les noves tecnologies, com el que ens han ensenyat uns compañs que presentaven: l'aplicació que usa els pictogrames.



Pens que gràcies a les noves tecnologies aquesta discapacitat s'ha vist molt beneficiada, ja que es poden comunicar amb els altres d'una manera més fàcil. També crec que hi ha una gran aceptació per part de la societat i no com altres discapacitats que pareixen més mal vistes a la societat.

jueves, 5 de mayo de 2016

DISCAPACITAT VISUAL

A classe hem vist i han presentat la discapacitat visual. És una necessitat que tal vegada pot ser molt complicada pels alumnes que la sofreixen i que depén molt del grau en que es dóna. és una necessita que imposibilita un dels sentits que crec que és més important ja que la vista és un dels utilitzats. Però també s'ha de destecat que els altres sentits que no es troben afectats estan més desenvolupats i que aixó pot servir de molta ajuda i és una capacitat que s'
ha de tenir en conte a l'hora de preperar l'apranantatge d'alumnes amb discapacitat visual.

El que hem va cridar molt l'atenció va ser el petit experiment que van realitzar els companys que presentaven aquesta necessitat.  L'haver de tocar, ensumar i provar coses amb els ulls tapats hem va sorprendre molt i vaig poder sentir aquelles persones que senten això. Però no hem fa falta l'experimetn per poder comprendre la dificultat a la que s'enfronten ja que quan hem llev les ulleres gairabé no puc distingirres del que tenc a més de dos pams de davant jo degut a la miopia que tenc.


En el següent enllaç podem veure un vídio que ajudarà a sintetizar tot el que s'ha mencionat a aquesta entrada. També ens ajudarà a veure que no es pot criticar a la gent abans de comprendre la seva història.

Enllaç: https://www.facebook.com/EducacioilesTIC/videos/1111859448865372/



miércoles, 4 de mayo de 2016

TDAH




He volgut començar aquesta entrada amb un vídio que crec que ens explica molt clarament què és el TDAH. És una de les necessitats que hem estudiat i presentat a classe i per a la meva opinió, és una de les necessitats més complicades i difícils ja que molta gens, fins i tot avui en dia, confonen aquests nins que tenen una necessitat amb nins dolents i malcriats.

El problema més gran que tenen aquests nins és la gran incomprensió que existeix cap a la seva dificultat i això es dóna tant en l'àmbit social i familiar com en l'àmbit acadèmic. Crec que s¡hauria de pensar un poc abans de criticar algun nin quan veim que no es comprota en el parc, en alguna festa ja que no sabem si aquest nin té una necessitat.

També cal comentar l'aspecte que surt al vídio de crear unes pautes i unes rutines per ajudar tant al nin que sofreix TDAH com als seus familiars i companys. Personalment, tenc molta relació amb un nin de 10 anys que presenta aquesta necessitat, i crec que crear-li uns hàbits de comportamen i una rutina ha ajudat molt a controlar aquest trastorn.