Amb aquesta imatge vull parlar un poc del tema familia y discapacitat. Com hem parlat a classe y amb la gran xerrada que ens va venir a fer en Carlos i la seva mare tenir un fill o una fila amb discapacitat pot semblar molt dificultós i perjudicial per a la família. Però tot pot canviar segons com es vegin les coses i el punt de vista que es miri.
Hem vist que la majoria de famílies han de passar per una sèria d'etapes abans d'aceptar i comprendre be la discapacitat o les necessitats del se fill. Aquestes etapes les podem resumir en el següent quadre:
Crec que és normal que les famílies el primer que facin és negar-se i no aceptar la discapacitat del seu fill. Molts de pares i mares deuen pensar que no és vera i quan ho comencen a reconèixer pensen que perquè a ells i arriben a la segona fase, la de culpabilitat. Els pares creuen que tenen la culpa de què els seus fills siguin així. Tal vegada costa molt aceptar que hi ha moltes causes que provoquen aquestes discapacitats i que no són ells els culpables. A partir d'aquesta etapa arriba la depresió, ja que veuen que el seu fill o la seva filla no és igual que els altres i que té una discapacitat. Aixó condueix cap a la ira gairabé contra el món en general. Ja que estan enfadats perquè els hi ha tocat a ells.
La darrera fase la de reconèixement i d'aceptaciò arriba quan la situació familiar s'ha normalitzat i els pares se'n han adonat de què sí, tenen un fill amb discapacitat i que han de lluitar junts i ajudar-lo en tot el que puguin ja que simplement és un nin com qualsevol altre però que necessita alguna ajuda extra. Quan s'ariba a aquest fase, crec, que és quan més unida està la família i que això farà que sigui una família més unida i més forta. I com en va dir la mare den Carlos, jo el puc ensenyar a ell, però ell també m'ha ensenyat moltes coses que mai haria pogut aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario