martes, 31 de mayo de 2016

PER ACABAR....

En aquesta darrera entrada, ja acabada l'asignatura m'agradaria parlar una mica del que ha significat per a jo aquesta experiència, aquesta assignatura i aquestes pràctiques. 

Per començar he pogut veure en les ràctiques, cosa que pensava que no seria així el primer dia, que per sort he escollit una escola que va ben encaminada a convvertir-se amb una escola inclusiva on tots els alumnes hi tenen cabuda i que no es sentin diferents. malgrat algún suport es dongui fora de l'aula, de cada vegada més s'estan iniciant projectes perquè això no sigui així. Ja he parlat en alguna entrada com es el suport i com són els racons que realitzam. També, a poc a poc, estan eliminant els llibres de text. Aquest curs ja no hi havia llibre de socials i es treballava per centres d'interés. L'any que ve també passarà el mateix en naturals. Per tant crec que en un futur no molt llunyà es podrà convertir en un centre inclusiu.

Per altra banda m'agradaria comentar l'assignatura, que per a mi ha estat més que una simple assignatura, ha estat un model de classe que es pot aplicar perfectament dins l'aula, ple de casos pràctics, de eines que ajuden dins l'aula, a programes per a poder crear una escola més innovadora i plena de sentiment inclusiu. M'ha agradat molt, per la proximitat de les classes i per la forma de donar-les, amb totes les xarles que, pens, és amb el que realment aprens. 

No podria estar més contenta d'haver escollit aquesta assignatura. Gràcies

TRASTORN DE CONDUCTA

Aquest trastorn és uns dels que hem estudiat a classe i que els companys han presentat molt bé i de forma molt pràctica.

En aquesta entrada hem vull centrar una mica més en els aspectes teòrics d'aquest trastorn. En la següent taula podem trobar quins són els factors que poden pensar en un possible tratron de conducta depenent dels anys dels nins.




Personalment, pens que aquest tratorn és molt semblant al TDAH, respecte a com el veu la societat ja que aquesta moltes vegades no està concienciada de què hi ha nins qu poden sofrir aquests trastorns i no es que siguin dolents o maleducats i que tal vegada ho estan passant malament, tant ells com la seva família. A més, els nins que presenten aquest trastorn solen ser agresius, impulsius, amb falta de sesibilitat als sentiments dels altres, caràcter manipulador i inapropiat per l'edat. Tots aquests facotrs fan que siguin els mals vists sense saber res. Avui en dia, podem tractar-los i intentar ajudar-los perque sabem que tenen un trastron, però fa uns anys, aqusetes persones ere apartades, de l'escola sobretot ja que els donaven per perduts.


Enllaç informació: http://psicodiagnosis.es/areaclinica/trastornosdeconducta/trastornosconductainformaciongeneral/index.php

jueves, 26 de mayo de 2016

DIFICULTATS ESPECÍFIQUES D'APRENENTATGE: DEA

Uns dels temes que hem fet a clase i que els nostres companys han presentat són les dificultates específiques d'prenentatge, les DEA.  Dins aquestes dificultats en podem distinguir tres que són considerades les més comuns: la dislèxia, la disgrafia i la discalcúlia.

En aquesta entrada hem vull centrar en la disgrafia ja que a la meva classe de pràctiques hi ha un nin que preseta aquesta dificultat i crec que hi ha un tema al respecte que és interessant comentar. En el CEIP Pere Cerdà, aquest any s'ha aprovat que a partir del pròxim any ja no es farà lletra lligada sinó que des de infantil es passarà de lletra de pal o majúscula a lletra d'imprenta. La lletra lligada només és donarà en un racó de català on es practicarà aquesta. Aquest fet, m'ha explicat la PT que es deu a que hi ha molts de problemes a l'hora de lligar la lletra i de passar de lletra de pal, que no està lligada, a la lletra lligada. Per això creuen que és molt més eficaç i millor per els nins fer aquest tipus de lletra. A més també m'ha comentat que als alumnes que presenten més dificultats a l'hora de fer les grafies és molt més simple aprendre la lletra de imprenta.

Aquest alumne, que ha repetit segon, li costa molt fer la lletra lligada i la fa molt malament i no s'entén res. Aquest fet de la disgrafia ha ajudat molt a la PT per ajudar a veure que aquest canvi de lletra és necessari ja que en aquest nin es treballa molt amb ell i s'intenta que la seva lletra sigui d'imprenta. En les següents fotos podem veure com era la lletra que aquest nin feia a principi de curs o la que fa quan no hi ha algun suport amb ell. També podem veure la lletra que fa quan s'esforça i segueix els patrons que els hi donen les mestres.






domingo, 22 de mayo de 2016

DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL

La presentació que es va realitzar a classe sobre la discapacitat intel.lectual resultà molt explicativa per a poder entrendre una mica millor aquesta discapacitat. Cercant un poc per la xarxa sobre aquesta discapacitat he trobat una pàgina on ens explica quines són les xifres de la discapacitat intel.lectual.
El que en diu aquesta pàgina és:

Según los datos recogidos por las Comunidades Autónomas, a finales de 2013 había en España un total de 234.915 personas con una discapacidad intelectual reconocida (con grado igual o superior al 33%). Esto supone un 9,16% del total de personas con discapacidad reconocida en España.
De todas estas personas con discapacidad intelectual, 134.127 son hombres (57%) y 100.788 mujeres (43%)
Por tramos de edad, estas personas se distribuyen de la siguiente manera:
  • De 0 a 17 años – 38.680 (16,5%)
  • Entre 18 y 34 años – 68.492 (29%)
  • Entre 35 y 64 años – 108.696 (46%)
  • Entre 65 y 79 años – 15.234 (6,5%)
  • Mayores de 80 años – 3.813 (1,6%)

Amb aquestes dades podem veure que hi ha moltes persones que presenten aquesta discapacitat en major o menor proporció. sabem que es un dificultat, com la majoria d'elles, que no s'arribarà a curar mai, però que si gràcies a l'ajuda de tots el que envolten el nin poden aconseguir superar-se a ell amtix i a dur una vida normal. Crec que abans, fa un parell d'anys que els nins que presentaven una discapacitat intel.lectual eren considerats inutils per a l'escola, i no els hi donaven importància. Avui en dia, es comença a veure que no es pot apartar a aquests nins, sinó que és molt necessari un major suport, una major ajuda, fer-los sentir importants i això només es podrà aconseguir gràcies a una escola inclusiva.



lunes, 16 de mayo de 2016

ALTES CAPACITATS


A classe hem parlat i he pogut veure breument les altes capacitats i que podem definir de la següent manera:

S'entén per Alta Capacitat Intel·lectual el conjunt dels fenòmens cognoscitius, emocionals i motivacionals que requereixen una elevada potencialitat intel·lectual inicial multidimensionalment configurada en diferents aptituds que ha de cristal·litzar al llarg del desenvolupament cap a l’excel·lència com a manifestació en la vada adulta, i en el funcionament cognitiu el qual es distingeix de les persones amb capacitat intel·lectual mitjana. Són funcions resultans del procés de desenvolupament a partir d’un substrat neurobiològic, les variables psicosocials incidents en ell i l’educació, que condicionen la seva manifestació mes o menys estable y òptima, no garantida per la seva configuració neurobiològic.

Els alumnes que presenten un diagnòstic d'altes capacitats normalment són molt inquiets i no aturen, per aquest motiu, he pogut llegir que moltes vegades es pot arribar a confondre el TDAH amb les altes capacitats. Per això crec que avui en dia això ja no pasa però fa alguns anys molts d'alumnes segur que varen fracassar a l'escola perquè els donaven per perduts i no varen veure totes les possibilitats que tenien. Quests alumnes han d'estar molt estimulats i han de tenir una feina adaptada a les seves capacitats per poder progresar i no quedar-se estancat i així evitar molts de probelemes en la conducta. 




ALUMNES HOSPITALITZATS

En aquesta entrada hem centrare en les aules hospitalaries, però no concretament en aquestes com a espais físics. Tapoc hem vull centrar amb els alumnes, ja que crec que les meves companyes van fer una presentació espectacular del que són i com funcionen les aules y les característiques que tenien els alumnes. En aquesta entrada hem centraré en explicar un poc en que consisteix el paper del mestre que realitza el seu treball en aquestes aules.

En l'enllaç que trobam al final de l'entrada podem veure una wiki que es centra en el paper d'aquests professors, de quines són les seves funcions, com ha de ser la relació amb les families, amb el centres escolar del nin i amb els alumnes que es troben en aquesta nova situació. També para de quina podria ser una metodologia a seguir pel professor, cosa que crec que és molt variant i poc planificable, però crec que les següents pautes podrien arribar a ser útils. La metodologia que es pot seguir per treballar dins un aula hospitalaria:

  • operativa
  • normalitzadora
  • personalitzada
  • globalitzadora
  • flexible
  • participativa
  • activa
  • lúdica, la més important. 

Crec que treballar dins un hospital, és molt més que ensenyar coses, es poder ajudar als nins que per raons molt diverses estan allà a passar una bona estona, per distreurer's,... Crec que és un lloc de feina molt bonic, per tot el que pots arribar a ajudar però ta,bé pens que és el lloc més complicat perquè si que tens l'alegria de què la majoria es cura però si que ho pasen malament si hi ha algún nin que no ho pot superar.


sábado, 14 de mayo de 2016

DISCAPACITAT MOTÒRICA



Vull començar aquesta entrada amb aquest vídio, i es que crec no faria falta dir res més ja que és un molt bon exemple de com un alumne amb una discapacitat motora pot treballar de forma totalment inclusiva sense tenir la necessitat d'estar apartat.

Crec que avui en dia, ja s'han obert moltes barreres per ajudar a formar una escola més inclusiva i s'ha canviat el punt de vista que es tenia dels alumnes que presentaven quests tipus de discapacitat. També crec, i com a reflexió personal, la societat sempre a vist discapacitats motors amb ulls de pena però malgrat això, crec, que considerava millor que aquest estés apartat de l'aula on hi havia els nins sense cap necesitat ni discapacitat. És una mica del que parlava del trastron de conducta o del TDAH, que eren vist com a petits demonions, les pesones en discapacitat motòrica eren vist com a persones que no tenien les mateixes oprtunitats que els altres només per no poder utilitzar alguna o algunes parts del seu cos.

jueves, 12 de mayo de 2016

DISCAPACITAT AUDITIVA

La discapacitat auditiva és una discapacitat que sofreixen molts de nins i que dificulten molt el seu poder de comunicació verbal. Aquest fet no significa que els alumnes no es puguin comunicar, ja que avui en dia, trobam moltes ajudes per a poder facilitar la vida a aquestes persones.

En aquest enllaç podem veure com hi ha diferents formes d'afrontar aquesta discapacitat amb l'ajuda de la tecnologia. un dels més coneguts és l'audifon, però també existeixen altres sistemes de comunicació alternatius que poden ajudar a aquelles persones amb una pèrdua casi total de l'audició. Aquests són els sistemes augmentatius y alternatius de comunicació, que també han avançat molt amb les noves tecnologies, com el que ens han ensenyat uns compañs que presentaven: l'aplicació que usa els pictogrames.



Pens que gràcies a les noves tecnologies aquesta discapacitat s'ha vist molt beneficiada, ja que es poden comunicar amb els altres d'una manera més fàcil. També crec que hi ha una gran aceptació per part de la societat i no com altres discapacitats que pareixen més mal vistes a la societat.

jueves, 5 de mayo de 2016

DISCAPACITAT VISUAL

A classe hem vist i han presentat la discapacitat visual. És una necessitat que tal vegada pot ser molt complicada pels alumnes que la sofreixen i que depén molt del grau en que es dóna. és una necessita que imposibilita un dels sentits que crec que és més important ja que la vista és un dels utilitzats. Però també s'ha de destecat que els altres sentits que no es troben afectats estan més desenvolupats i que aixó pot servir de molta ajuda i és una capacitat que s'
ha de tenir en conte a l'hora de preperar l'apranantatge d'alumnes amb discapacitat visual.

El que hem va cridar molt l'atenció va ser el petit experiment que van realitzar els companys que presentaven aquesta necessitat.  L'haver de tocar, ensumar i provar coses amb els ulls tapats hem va sorprendre molt i vaig poder sentir aquelles persones que senten això. Però no hem fa falta l'experimetn per poder comprendre la dificultat a la que s'enfronten ja que quan hem llev les ulleres gairabé no puc distingirres del que tenc a més de dos pams de davant jo degut a la miopia que tenc.


En el següent enllaç podem veure un vídio que ajudarà a sintetizar tot el que s'ha mencionat a aquesta entrada. També ens ajudarà a veure que no es pot criticar a la gent abans de comprendre la seva història.

Enllaç: https://www.facebook.com/EducacioilesTIC/videos/1111859448865372/



miércoles, 4 de mayo de 2016

TDAH




He volgut començar aquesta entrada amb un vídio que crec que ens explica molt clarament què és el TDAH. És una de les necessitats que hem estudiat i presentat a classe i per a la meva opinió, és una de les necessitats més complicades i difícils ja que molta gens, fins i tot avui en dia, confonen aquests nins que tenen una necessitat amb nins dolents i malcriats.

El problema més gran que tenen aquests nins és la gran incomprensió que existeix cap a la seva dificultat i això es dóna tant en l'àmbit social i familiar com en l'àmbit acadèmic. Crec que s¡hauria de pensar un poc abans de criticar algun nin quan veim que no es comprota en el parc, en alguna festa ja que no sabem si aquest nin té una necessitat.

També cal comentar l'aspecte que surt al vídio de crear unes pautes i unes rutines per ajudar tant al nin que sofreix TDAH com als seus familiars i companys. Personalment, tenc molta relació amb un nin de 10 anys que presenta aquesta necessitat, i crec que crear-li uns hàbits de comportamen i una rutina ha ajudat molt a controlar aquest trastorn.

martes, 26 de abril de 2016

LA RÚBRICA, AVALUAR PER APRENDRE.

En classe hem parlat de les rúbriques com a una eina molt útil per avaluar. És un mètode que serveix molt als alumnes, però que també serveix als professors ja que no només poden veure i tenir consciència del que s'avaluarà sinó que també té la base per poder tenir un aprenentatge més motivador i eficaç. A més, crec que és molt més efectiva si són els nins que realitzen la rúbrica  a classe de manera conjunta amb tots els alumnes.


Dins la meva curta experiència en les pràctiques mai hem realitzat una rúbrica per avaluar algun criteri o alguna cosa. També hem va sorprendre, un dia parlant amb la meva tutora de pràctiques, vaig comentar la rúbrica com a eina per avaluar el producte d'un centre d'interès que feien a classe. La professora hem va quedar mirant i me va dir que no sabia el que era, que mai n'havia sentit parlar. El fet hem va sorprendre ja que hem pensava que era un terme o una eina més generelitzada però per lo vist no.


Com he comentat abans pens que la rúbrica és una eina molt interesant per a avaluar i que ajuda a totohom a poder tenir les mateixes possibilitats a l'ora de posar una nota, ja que els alumnes saben a que s'enfrenten i això implica un aprenentatge més significatiu. Per exemple en una feina si saben els continguts i els ítems que seran avaluats ja podran veure que no tot són continguts i això ajudarà a no aprendre totes les coses de forma memorítica per ammollar-ho i ja, sino que es fixaran en altres coses tal vegada més importants que aquesta.

domingo, 24 de abril de 2016

ADAPTACIONS CURRICULARS

En el tema 4 del temari titulat l'aula com a centre de intervenció hem parlat de les adaptacions curriculars. No és la primera assignatura que ens dona material o temari sobre les adaptacions curriculars però si que és la primera que n'hem parlat una mica i que alguns companys y companyes han parlat de la seva experiència en la pràctica.

Dins la meva aula de pràctiques, si que es vera que hi ha alguns nins amb necessitats diagnosticades i alguns que no, com ja n'he parlat en alguna entrada anterior, però jo no he vist que cap tengui una adaptació curricular. També, cal dir que en el centre on estic, en primer cicle gairebé no fan exàmens però si que els pocs que hem fet les adaptacions als nens amb alguna necessitat han estat mínimes. Crec que és un bon aspecte ja que es basen amb el que aprenen a través dels projectes i dels centres d'inetrès i també amb l'evolució que van fent els alumnes. Podem dir que s'avalua majoritàriament amb l'observació del progressos i dels coneixements que els alumnes presenten. 

En la següent imatge podem veure un mapa conceptual on ens resumeix de forma molt esquemàtica les diferents adaptacions currriculars que hi ha. 



miércoles, 20 de abril de 2016

RACONS DE MATEMÀTIQUES

En aquesta entreda Volia parlar una mica dels racons que es fan a la meva escola de pràctiques. Com he dit en alguna entrada anterior, en la meva escola hi ha dos tipus de suport. En primer lloc tenim el suport que reben tres nins i que surten de l'aula. En segon lloc tenim el suport que reben tots els nins, on la PT entra dins l'aula i ella duu a terme la classe.

Aquest tipus de suport es realitza dues vegades per setmana i rep el nom de racons de matemàtiques i racons de català. En aquests racons, els alumnes asseguts amb el seu grup de treball (grups de 4 i un grup de 5) realitzaen diferents activitats o exercisis. Cada setmana realitzaen una activitat diferent, van rotant de racons i cada trimestre es modifiquen o es canvien els racons per què no es cansin de fer tot l'any el mateix.

En aquestaentrada volia parlar un poc més dels racons de matemàtiques que trobam a l'aula en aquest trimestre:



  • Sudokus: en aquest racó els nins tenen molts de sudokus de 4x4 amb dibuixos que han d'anar completant amb els dibuixos que falten. Depenent de la destressa que tenen els nins i de la facilitat en que n'aprenen, quan ja han fet uns 4 o 5 sudokus fàcils amb dibuixos passen a fer, individual o amb perelles, depenent de la situació, un sudoku fàcil però de 9x9.





Geoplans: en el trimestre passat van treballar amb geoplans forman figures i representant formes. en aquest trimestre, com que es treballa la simetria, es treballa la simetria amb els geoplans. per això han de copiar una forma però de manera que treballen diferents eixos de simetria.
  • Mercadet: per a aquest racço es tenen mols de productes que es poden tobrar en un marcat, dibuixats i amb el preu abaix. També tenen diners, tant monedes com billets. Els alumnes simulen que estan en un marcat, han de calcular quant els hi costa la compra, quant han de pagar i quin canvi han de tornar. 
  • Construccions: en aquest racó els nins tenen peces semblants al lego i han de construir una estructura, i despre´s han de respondre una sèria de preguntes sobre aquesta estructura. Aquesta estructura i les preguntes venen donades en diferents fitxes que una vegada que acabin aquest racó, les han hagut de fer totes. 
  • Taules de multiplicar: per a aquest racó es necessari la pissarra digital. En aquesta els hi posam una sèria de jocs per repesar les taules de multiplicar i ells van jugant, sempre treballant en equip. 






martes, 12 de abril de 2016

RACONS DE CATALÀ

En l'entrada anterior he parlat dels racons de matemàtiques que feim dins la meva aula de pràctiques. En aquesta explicaré els racons que feim a l'hora de català.

Personalment, crec que trebellar per racons ajuda molt a tots els nins i nines ja que tots van fent al seu ritme. A més, la mestra de suport entra dins l'aula i ajuda a tots els que ho necessiten i no només a aquells que presenten més dificultats a l'hora d'aprendre. També hi ha la tutora, que en aquesta hora es dedica sols a un grup ja que necessita gravar el racó.

Els racons que feim aquest trimestre són:


  • Gravacions: per a realitzar aquest racó, com he dit abans, és necesari la presència d'un mestre. el mestre dona una targeta als alumnes i aquests l'han de llegir un parell de vagades, l'han de practicar, i després la llegiran en veu alta i seran gravats per part de la mestra i després s'escoltaran per a veure com ho fan. Les frases que hi ha a la targeta són frases molt semblants, canviant algunes paraules i donant molta importància a les preguntes i a les exclamacions. D'aquesta manera, els alumnes han d'anar molt en compte a l'hora d'entonar les oracions. 
  • Cream un conte: per a aquest racó es necessari l'ús de la pissarra digital. Aquest racó consisteix en què els alumnes creen el seu propi conte, en grup. Per això utilitzen el programa StoryJumper. 


  • Comprensió lectora: en aquest racó els alumnes han de fer diferents fitxes de comprensió lectora. 







  • Daus: els alumnes tenen dos daus amb diferents imatges i els van tirant. El que els hi surt a la tirada els hi ha de servir per poder crear-se una història. 
  • Que pasa?: en aquest racó els alumnes tenen unes targetes amb imatges. els alumnes les han d'ordenar com ells vulguin i han d'escriure al quadern el que creuen que passa. 


lunes, 4 de abril de 2016

FUTBOL I AUTISME

El passat dia dos d'abril va ser el dia mundial de l'autisme. Com que hem fet el treball de l'autisme m'ha semblat molt interessant publicar aquesta entrada.

Vaig anar a veure el partit que jugava el dia 2 d'abril en RCD Mallorca, hi hem va sorprendre molt gratament el gest que van tenir. A la sortida dels vestuaris els jugadors van sortir amb alguns nins autistes de la ma i amb globus blaus que van amollar enlaire com podeu veure en el video, que hem va semblar molt interessant enrregistrar-lo.



Crec que ha estat un gest per part del club de futbol molt bó i molt acertat ja que al club li costa molt poc això però fa un gran favor a tots els que es conviuen amb persones autistes perquè es senten recolçats. Perquè hi ha cops que pareix que la gent que té familiars amb aquesta necessitat no es sent recolçada per la societat ja que pareix un tema poc profunditzat, un tema molt llunyà. Per això crec que és important remarcar i aprofitar el dia de l'autisme per a donar a conèixer-lo i per sensibilit-zar a tota la gent.

FAMÍLIA I DISCAPACITAT

Amb aquesta imatge vull parlar un poc del tema familia y discapacitat.   Com hem parlat a classe y amb la gran xerrada que ens va venir a fer en Carlos i la seva mare tenir un fill o una fila amb discapacitat pot semblar molt dificultós i perjudicial per a la família. Però tot pot canviar segons com es vegin les coses i el punt de vista que es miri.

Hem vist que la majoria de famílies han de passar per una sèria d'etapes abans d'aceptar i comprendre be la discapacitat o les necessitats del se fill. Aquestes etapes les podem resumir en el següent quadre:




Crec que és normal que les famílies el primer que facin és negar-se i no aceptar la discapacitat del seu fill. Molts de pares i mares deuen pensar que no és vera i quan ho comencen a reconèixer pensen que perquè a ells i arriben a la segona fase, la de culpabilitat. Els pares creuen que tenen la culpa de què els seus fills siguin així. Tal vegada costa molt aceptar que hi ha moltes causes que provoquen aquestes discapacitats i que no són ells els culpables. A partir d'aquesta etapa arriba la depresió, ja que veuen que el seu fill o la seva filla no és igual que els altres i que té una discapacitat. Aixó condueix cap a la ira gairabé contra el món en general. Ja que estan enfadats perquè els hi ha tocat a ells.

La darrera fase la de reconèixement i d'aceptaciò arriba quan la situació familiar s'ha normalitzat i els pares se'n han adonat de què sí, tenen un fill amb discapacitat i que han de lluitar junts i ajudar-lo en tot el que puguin ja que simplement és un nin com qualsevol altre però que necessita alguna ajuda extra.  Quan s'ariba a aquest fase, crec, que és quan més unida està la família i que això farà que sigui una família més unida i més forta.  I com en va dir la mare den Carlos, jo el puc ensenyar a ell, però ell també m'ha ensenyat moltes coses que mai haria pogut aprendre.


lunes, 21 de marzo de 2016

AUTISME

L'autisme és el tema que ens ha tocat per a fer el nostre treball i per això, i per una experiència que vaig viure l'altre dia a les pràctiques, crec que es interessant comentar el que va passar.

Quan  aig començar les pràctiques vaig publicar com eren els nins que tena dins l'aula i que creia important, malgrat això vaig deixar un cas sense comentar ja que al no estar diagnosticat ni molt menys no li vaig donar gaire importància. Malgrat això al començar les pràctiques, dins l'aula hi ha una nina. SI l'observes veus a una nina molt tímida, no parla amb nigú a nos ser que tu comensis la conversació, i les respostes són  molt limitades: no, si i poc més. És una nina molt meticulosa, no es distreu mai de les seves tasques, sempre ho ha de tenir tot organitzat i si canvies els plans ja no li va bé. Pensava que era una nina amb una gran sobreprotecció per part de la mare. a més en els patis no juga amb nigú, simplement se'n va a la terra i juga amb la terra  tota sola. Per berenar sempre duu galletes, malgrat toqui fruita ella duu galletes ja que diu que no li agrada la fruita.

L'altre matí, al entrar a l'aula vaig veure la tutora rellenant uns papers i hem va comentar que l'orientadoria li ha dit que s'estudiarà la possibilitat de que aquesta nina presenti autisme. Si la veus tal vegada només pot pareixer una nina sobreprotegida i poc sociable, però hi ha algunes característiques que si que pots pensar que el presenti.

M'ha resultat curiosa aquesta situació i a més, com estic ara aficada amb el tema he pensat que podria ser intersenat comentar-ho. Esper sabre més coses per a poder seguir explicant l'evolució del cas.

jueves, 10 de marzo de 2016

EL CONVIDAT A SOPAR

A classe hem parlat de la inclusió i ho hem fet partint d'una paràbola que ens ha fet pensar. Aquesta paràbola diu així:

La professora de pedagogia va dir als seus deixebles: «El mestre d’una escola es pot comparar a un prohom molt respectat que sabia cuinar molt bé i que va preparar un sopar per a una colla d’amics.» En veure la cara d’estranyats dels seus deixebles, la professora va continuar explicant: «Un prohom d’una ciutat es va trobar amb un vell conegut, a qui no veia des de feia molt de temps. L’endemà passat el prohom feia un sopar amb una colla d’amics i amigues que també el coneixien i no n’havien sabut res des de feia molts anys, i el va convidar a sopar. El prohom era un bon cuiner, i va preparar un sopar esplèndid: entrants variats, guisats de tota mena i un pastís amb confitures de fruita. Tot això acompanyat de vins de Binissalem. El mateix dia del sopar, tot d’una li va venir al cap que el vell amic, no recordava ben bé per què, havia de vigilar molt amb el menjar i que segurament res del que havia preparat amb tanta cura no li aniria bé. De seguida va telefonar-li (per sort, s’havien intercanviat els telèfons per si sortia algun problema) i li va explicar el que passava i li va dir que ho sentia molt, que més valia que no hi anés i que ja l’avisaria quan fessin un altre sopar. Un altre prohom de la mateixa ciutat es va trobar amb el mateix cas. També havia preparat un sopar esplèndid amb els seus amics i va convidar-hi un vell conegut de tots amb qui es va trobar per casualitat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar, un altre dels convidats va fer notar al prohom, per si no se’n recordava, que el vell amic no podia menjar de tot. El prohom, que ho havia oblidat, va córrer a telefonar al vell amic per saber si encara tenia aquell problema i per dir-li que, de tota manera, no s’hi amoïnés, que hi anés igualment, que ja li prepararia un plat de verdura i un peix a la planxa. Curiosament, un tercer prohom de la mateixa ciutat, també molt respectat, es va trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament tot a punt, es va recordar que el que havia convidat a última hora (un vell conegut seu i d’uns amics amb els quals havia quedat per sopar aquell mateix vespre) havia de seguir una dieta molt estricta. Aleshores va canviar el menú a corre-cuita: va seleccionar els entrants que també podia menjar el vell amic, va guardar els guisats al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon plat, també esplèndid, però que en podia menjar tothom, i va retocar el pastís, col·locant-hi fruita natural, en lloc de confitada. Arribada l’hora de sopar, van menjar plegats dels mateixos plats que l’amfitrió els va oferir.»

Aquí podem veure com hi ha diferents maneres de tratar a aquelles persones que tenen alguna necessitat especial, en aquest en parlen de persones amb dietes especials, però això es totalment comparable a l'escola. Podem parlar de exclusió, en el primer cas, ja que l'home es sent exclòs per no poder anar a sopar, això mateix sent un nin que ha de sortir de classe per a poder rebre el suport. En el segon cas, podem veure com hi ha una integració però que no arriba a la inclusió ja que l'home si que podia menjar amb els altres però malgrat això es sentia diferent. El mateix pasa quan el suport es rep dins l'aula però aquest es rep apartat del grup, quan no es pot fer el mateix que fa tot el grup. En el darrer cas si que podem parlar d'inclusió ja que l'home si que pot sopar amb als altres i, a més, menja el mateix que els altres i per tant es sent totalment igual que els altres, no es sent diferent,
Com he dit en alguna publicació anterior, pens que el millor per a tots els alumnes amb NESE és el darrer cas, ja que és l'única forma de que el nin no es senti diferent a la resta. Pens que es un treball molt complex el que han de fer les escoles per a arribar a aquest model totalment inclusiu ja que hi ha encara una gran creença de què tenir els alumnes amb necessitats apartats dels demés és millor tant per a ells com per als seus companys de classe. Crec que es podrà arribar a aconseguir però molt poc a poc. 

domingo, 6 de marzo de 2016

ELS ALUMNES DE LA MEVA CLASSE

La meva segona setmana en pràctiques ha anat molt bé, m'agrada moltíssim i ja he agafat el ritme que  me faltava els primers dies. En una hora lliure que vaig passar xerrant amb la tutora hem va contar un poc de cada nin, la seva situació familiar, el seu nivell i el seu progrès i si tenien dificultats o no. A més també hem va parlar d'alguns nins que necessiten suport o que són alumnes amb NESE. Els casos que crec que són més importants i que vull comentar en aquesta publicació són:
  1. El cas d'aquest nin és peculiar ja que es sospita que tengu TDAH. Per això l'EOEP el va derivar a Son Espases per a realitzar la primera prova i així poder saber si el nin presenta TDAH. Però la seva família no vol fer res al respecte i no el va dur a fer les proves. Jo amb només dues setamanes he pogut veure que és un nin molt nervió que li costa molt atendre i que la majoria de vegades no escolta quan xerren. Però en l'àmbit dels coneixements que es donen a classe, quan s'hi posa és un nin que no li costa aprendre els nous conceptes, el que li costa es prestar atenció. 
  2. El segon cas és un nin que si que se li ha diagnosticat TDAH i que està medicat. Aquest any també s'ha decidit que li realitzaran les proves de dislèxia a final de curs ja que li costa molt tot el tema de l'escriptura i de la lectura. A més, la tutora m'ha comentat que aquest nin rep una adaptació individualitzada dins la classe per part serva però que el suport que rep per part de la PT es duu a terme fora de l'aula. 
  3. El darrer cas que vull comentar és el d'un nin repetidor que com m'ha comentat la tutora està dins botlleta. ës un nin que quan li parles t'escolta però que moltes vegades la seva resposta no te res a veure amb el que li demanes. A més té un gran problema amb la caligrafia, és a dir, té molt mala lletra. Això fa que no s'entengui el que fa, els continguts poden estar bé, però no es poden entendre. El que estam intentant és que passi de la lletra lligada a la lletra d'imprenta però no resulta feina fàcil ja que quan li estàs damunt si que respon bé però a l'hora de fer feina sol no. Aquest alumne també semre rep el suport fora de l'aula.
Aquests crec que són els casos més rellevants ja que la resta d'alumnes poden presentar alguns problemes però no tenen a veure amb les NESE.  Com ja vaig comentar en alguna entrada anterior pens que el fer suport fora de l'aula no és bo pel nin i que s'hauria de canviar el mètode i que la PT entrés dins l'aula, així el nin no es sentiría tan discriminat. 


miércoles, 2 de marzo de 2016

INFÀNCIA


A la darrera classe varem parlar del concepte d'infància i varem intentar cercar a través de dues lectures quin era aquest concepte. Això no fou fàcil ja que és un concepte molt ampli. La definició que va proposar el nsotre grup és: La infància és un moment de la vida en què s'aprenen els valors, s'aprèn a ser competent i on s'adquireixen una sèrie de drets que deixen petjada i que, per tant, haurien de perdurar a la vida adulta.





En aquest vídeo podem veure alguns drets que tenen els infants i que són importantíssims per al seu futur i que l'ajudaran a crèixer com a persona. Podem veure com s'expliquen d'una forma molt animada drets com el de la família, el de l'educació o el de l'autoexpresió. 







Segons la meva opinió, pens que hi ha molts de nins que no tenen aquests drets, i no només dels païssos poc desenvolupats sinó que també hi ha molts d'infants en la nostra societat, una societat teòricament molt avançada i inclusiva, que no tenen tots aquests drets i que per tant, pens que la seva infància no pot ser plena i que en un futur com a adults podran tenir problemes degut a la manca de drets que presenten en la seva infància. Per això crec que s'hauria de millorar alguna cosa d'aquesta societat, però, alhora pens que aquest millora és impossible ja que mai, aquesta societat discriminatoria en la que vivim, deixarà que tots els nins tenguin una infància rica en tots els drets que haurien de tenir. 





martes, 23 de febrero de 2016

EL SUPORT DINS LA CLASSE

Avui, en el meu segon dia de pràctiques he tengut diferents experències que m'han resultat interessant i crec que les tenc que resaltar ena quest blog.

En primer lloc, i com he comentat en l'entrada anterior, el suport en la classe que m'ha tocat és dóna fora de la classe. Avui, ha passat el mateix dues vegades, amb un nin diferent que el d'ahir. La diferència amb ahir, ha estat que en aquest cas no ha estat la PT que s'ha enduit el nin, sinó que ha estat en primer lloc la tutora de 4t i en segon lloc una tutora d'infantil. Pens, com vaig dir en l'entrada anterior, que és una pràctica exclusiva, que l'únic que far és que el nin que surt de la classe es sent malament i diferent als altres.

Per altra banda, m'ha sorprès, i per a bé, el que ha passat a l'hora de matemàtiques d'avui. La classe s'ha convertit en una aula de racons. La classe, en diferents grups, han anat fent un racó cada un. M'han explicat que cada setmana van rotant els grups i així, cada grup fa un racó diferent cada setmana.  El que m´s m'ha sorprès ha estat que en aquest cas la professora de suport si que estava dins l'aula i que no només ajudava als nins que necessiten més ajuda sinó que ha anat rotant i ajudant a tots.

Crec que hi ha molta diferència del primer cas al segon ja que es totalment diferent i crec queseria moltíssim més productiu per a tots, i sobretot per als nins que necessiten més ajuda, que el suport és realitces dins l'aula ja que d'aquesta manera és molt més aprofitós i més inclusiu.

PRIMER DIA DE PRÀCTIQUES

Ahir vaig començar les pràctiques i ja vaig poder viure la primera experència amb els alumnes i sobretot amb el suport. Cal dir que m'ha tocat una classe de segon de primària, amb 21 alumnes, la majoria són nins (només hi ha 5 nines). m'han comentat que és una classe molt moguda però bé, crec que són bons de dur.

A la segona hora de classe (classe de català) va arribar la mestre de suport (PT), va cridar a un, alumne, li va dir que agafès el llibre de matemàtiques i se'l va endur.

Me vaig quedar pensant un poc ja que me pensava que aquesta escola al ser molt petita podria ser més inclusiva però no és així. No em vasablar del tot bé,  ja que en aquesta hora tots el  alumnes escriuen i conten el que van fer el cap de setmana i aquest nin s'ho pert. A més, i amb tot el que hem après, crec que amb aquesta pràctica de sortir amb els nins de classe, el nin es pot pensar que es diferent i que no pot fer el mateix que els altres.


lunes, 15 de febrero de 2016

CLASSIFICACIÓ ALUMNAT NESE

En la classe anterior varem fer un repàs de la classificació de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
en el següent mapa conceptual es pot veure aquesta classificació.



Amb aquest esquema podem veure que hi ha molts de tipus de necessitats i que per tant hi haurà molts d'alumnes amb necessitats educatives de suport educatiu. D'aqui quatre dies començaré les pràctiques i estic un poc nerviosa ja que no se amb quins alumnes i amb quins perfils hi haurà a la meva classe. Però també hem fa moltes ganes començar ja que també podre aprendre molt, o això esper, de com tractar amb els nins i de com fer-ho.

PRESENTACIÓ

El meu nom és Cristina Peñas Reynes i tenc 24 anys i estic estudiant la carrear d'Educació Primària.
Sóc una persona que hem consider molt treballadora, activa i sempre m'inent superar a jo mateixa. Tenc dues aficions. La primera és el futbol, no el practic però si que el seguesc i sobretot al RCD Mallorca. També m'agraden molts els animals, tenc 7 moixets i tres canets adoptats. Ja fa uns anys que donc classes de repàs i això també m'ha ajudat a veure que aquesta menció és la que més m'agrada ja que a tots els alumnes que tenc els intent ajudar  de forma individualitzada. 

Aquest any ja estic cursant tercer i, per tant, he hegut d'escollir la menció que vull cursar. Alhora d'escollir ho vaig tenir clar desde el primer moment i sabia que la menció de suport era la que millor s'adaptava  a mí i a la que jo millor hem podria adaptar.

He escollit aquesta menció perquè crec que és la que més hem podrà aportat no només en la meva futura vida com a mestre sinó també com a persona per poder intentar comprendre millor  als altres.
En una setmana començaré les Pràctiques, el centre que he escollit és el CEIP Pere Cerdà en el Port de Sóller.  És un col.legi petiet del meu poble, on totohom es coneix i és com una gran família.

En aquest bloc vull compartir i ampliar el temari que es dóna a les classes d'aquesta assignatura. Però no només això, també faré reflexions de tot el que aprenem i intentar veure les situacions que viuré en les pràctiques relacionades amb aquesta menció.